En Benaguasil, hemos duplicado las cifras de paro en un año, los trabajadores vinculados a la construcción son los principales afectados, ya que estamos en los peores momentos para este sector, situación a la que hemos llegado, como ya dijimos en el anterior boletín, por las políticas de fomento de la construcción especulativa del Partido Popular, cuyas empresas beneficiarias y creadas expresamente para este boom inmobiliario (Llanera, Nou Temple, Colonial, Astroc, Encoval, Habitat…)  ahora se encuentran en suspensión de pagos o desaparecidas, perjudicando a pequeñas empresas familiares que llevan muchos años en el sector.

Ante esta situación, el Ayuntamiento lejos de ayudar a empresas en dificultades del municipio, contrata las obras a empresas que nada tienen que ver con Benaguasil, como por ejemplo, contrato de reforma del Pabellón Municipal del Polideportivo de Benaguasil, adjudicada a la empresa DUPOLO CONSTRUCCIÓNS, S.L., de Benifaio.

Pero la cosa no queda ahí, por que si se hubiese tratado de un procedimiento abierto que diese oportunidad a cualquier empresa, pues si la adjudicataria ha presentado mejor oferta, pues nada que decir, pero cuando es un procedimiento negociado sin publicidad, solo se puede acceder por invitación, y las empresas invitadas han sido:

Dupolo Construccions, S.L. de Benifaio,

Construcciones Faios, S.L. también de Benifaio y

Urbanister, S.L. de l’Eliana

Resulta, las dos primeras empresas tienen mismos dueños.

Resulta que al final solo se abren dos sobres, el de Construcciones Dupolo, S. L. y el de Construcciones Faios, S. L. (las de los mismos dueños).

Resulta que la concesión definitiva es a Dupolo Construccions, S. L.

Resulta que hablamos de un montante económico inicial de 208.278,72 €

Y Resulta que hay 880 parados en Benaguasil, y todo lo que hacemos es echar la culpa al Gobierno y no poner soluciones que están a nuestro alcance.

Y Resulta que cuando este alcalde ve que le van a sacar los colores, arremete contra terceros con mentiras y falsedades, intentando hacer daño a la oposición atacando a familiares. (Manda Huevos!!! a domicilio claro).

1.  Principio de simplificación y del enemigo único. Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo.

2.  Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.

3.  Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. “Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan”.

4.  Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

5.  Principio de la vulgarización. “Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar”.

6.  Principio de orquestación. “La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas”. De aquí viene también la famosa frase: “Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad”.

7.  Principio de renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

8.  Principio de la verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias.

9.  Principio de la silenciación. Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

10. Principio de la transfusión. Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

11. Principio de la unanimidad. Llegar a convencer mucha gente que piensa “como todo el mundo”, creando una falsa impresión de unanimidad.

Gracias a los Socialistas Europeos, no hemos pasado de una jornada laboral de 48 a 65 horas semanales, esto es un ejemplo solo de que si que importa.

Hui comencem a parlar d’Europa, una Europa de llibertat, de llibertat aconseguida per persones com Germà Arrué, que van lluitar contra el feixisme i l’opressió nazi.

El pasat dijous dia 30 d’abril es va fer a Benaguasil l’homenatge a Germà Arrué Calvo, membre de La Nou, del III Batalló de marxa del Txad de la 2a Divisió Blindada de Lecrerc i que van ser els primers a entrar a París i alliberar-la dels nazis.

L’acte se celebra amb gran assistència de gent perquè bé podria haver-hi unes 150 persones o tal vegada inclus mes, tot un èxit si es tracta que estiguem parlant de Benaguasil. L’acte estava organitzat per EUPV i pel PSOE-PSPV, per part de l’equip de Govern municipal no va aparéixer ningú.

S’encontraben també  en l’acte, les dos germanes de l’homenatjat , Rosalina i Violante així com altres familiars, al final de l’acte tant les germanes com Evelyn reberen un ram de flors per part de les regidores de PSOE-PSPV i EUPV.

L’acte va ser introduït per José Espinosa Faus, el qual va fer una breu introducció de com s’havia intentat que des de l’ajuntament de donara eixe Homenatge tan merescut a Germà Arrué.

Els intervinents van ser Evelyn Mesquida (autora de LA NUEVE. LOS ESPAÑOLES QUE LIBERARON PARIS) Rafael Darijo, Alcalde de Benageber i Jesús Castillo Doménech (Historiador)

En primer lloc intervingue Jesús Castillo Doménech,  estant la seua xarrada dirigida a recordar el que va suposar l’arribada de la Republica , concebuda en llibertat i consagrada al principi que totes les persones són creades iguals, i que una cruel sublevació militar recolzada pel nazifascisme va destruir aquella esperança i  va haver de negar en sang el país sencer.

Que tots els presents estàvem en emocionat record d’aquelles esperances, però sobretot d’aquells espanyols i espanyoles que van donar les seues vides en un exemple d’entrega, de  sacrifici i de dignitat que encara hui en dia sorprén al món sencer.

Jesús, va dir  Ens hem citat ací, per a honrar la seua memòria i preservar el seu record, per a buscar en ell exemple i forces per al futur.

Després parla de l’oblit, com a arma. Hui sabem  el que va ocórrer després de la guerra civil amb els defensors de la legalitat republicana i inclús sospitem on es troben els seus cossos, però més desconegut és allò que s’ha ocorregut amb els exiliats.

La publicació recent de LA NOU. ELS ESPANYOLS QUE VAN ALLIBERAR PARIS, d’Evelyn Mesquida, ens obliga a tornar a la vida d’eixos compatriotes.

L’obra d’Evelyn seguix els passos d’altres autors que han escrit sobre els republicans  en la segona guerra Mundial, però ella ho fa centrant-se en un sol punt els espanyols de la II DIVISIÓ BLINDADA del General Lecrerc, un dels seus Regiments l’IIIº REG. DE MARXA DEL TXAD, va acollir a la majoria d’espanyols, i LA NOU era enterament espanyola, excepte el seu capità Dronne, en la companyia tot es feia en espanyol, es parlava en espanyol, inclús les ordes en espanyol. Una companyia amb 156 soldats espanyols, era una companyia de xoc. A ells els va correspondre l’honor de ser els primers a entrar en Paris. Les seues guerreres portaven braçalets amb la bandera republicana espanyola, els HALFS TRACKS porten escrits els noms de batalles de la guerra civil: Ebro, Guadalajara, Teruel, Guernica, Madrid, Belchite. En Paris entra Germàn amb altres companys espanyols a bord del seu carro el TERUEL.

L’alliberament de Paris tenia una forta relació espanyola, els primers alliberadors eren espanyols, Dronne havia estudiat a Burgos on va conéixer a la seua esposa, Joseph Putz manava l’IIIª Regiment, i havia estat combatent a Espanya en les Brigades Internacionals, i el que dirigia la sublevació en Paris en aquells moments era Rol Tanguy, combatent en les Brigades Internacionals, comissari politic de la XIV BI en la batalla de l’Ebre, i tots ells tenien una cosa en comú havien defés amb ungles i dents la Republica Espanyola.

I França els condemna a l’oblit, basta només veure la pel·lícula ARDE PARIS, on estan els espanyols que van arribar primers a l’Ajuntament?, on està el tinent Amat Granell?. Però no sols van ser ells els que van silenciar la gesta també els nord-americans, l’heroïcitat de coronar el Niu de l’àguila, el búnker de Hitler en les muntanyes, també se la van apuntar, però eixos cognoms americans que vam veure en la sèrie “Hermanos de Sangre”, en realitat eren d’espanyols, Montoya, Bernal, Arrué, Lozano, Pujol, Fábregas.

Finalment va fer una xicoteta llicència literària per a tots aquells hòmens, que van quedar a un costat o a un altre dels Pirineus a l’acabar la Guerra d’Espanya, es va referir a un fragment del llibre “CAMP DELS AMETLERS” de Max Aub, quan un dels personatges Claudio Piqueras li diu al seu fill de cinc anys en el port d’Alacant:

“Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides”.

El segon intervinent va ser Rafael Darijo, Alcalde de Benagéber, al qual li cap el titule de ser la primera corporació a autoritzar la investigació i exhumació de fosses d’antics combatents i que estaven soterrats en el cementeri Municipal de Benagéber.  Es va referir a tot dóna la investigació que es realitze per part de l’esmentada administració municipal per a localització dels que eren els que allí reposaven així com de la localització dels familiars. Parle de la Memòria Històrica, així com de la llei de memòria històrica, que sense ser la millor és la que tenim. Que si havíem aconseguit una societat millor i vivíem en democràcia era gràcies a persones com a Germà Arrué i que per això estava allí per a homenatjar-lo a ell i a tots els espanyols que van lluitar i van morir per la justícia, la llibertat i la igualtat.

Finalment parla Evelyn Mesquida., autora de “LA NUEVE.LOS ESPAÑOLES QUE LIBERARON PARIS” [1]

Evelyn reivindica la memòria històrica rescatant els fets de l’oblit amb entrega i entusiasme. Se n’ha anat a la recerca dels pocs supervivents arreplegant el seu testimoni.

El llibre compte la història de La Nou, companyia de la Divisió Leclerc que va ser la primera a entrar a París a l’agost de 1944. La companyia amb 156  eren espanyols. Excombatents de l’Exèrcit republicà. Internats en camps de concentració francesos, es van allistar en la Legió Francesa. En l’estiu de 1943 van ser enrolats en la 2a Divisió Blindada sota al comandament del general Leclerc. Assaonats en les batalles del desert contra els Àfrica Korps del mariscal Rommel, un any després van desembarcar a Normandia i van alliberar París.

Després van alliberar durs combats per a alliberar Alsàcia i el seu capital, Estrasburg. També van participar en la presa del Niu de l’Àguila, el búnker de Hitler en Berchtesgaden. Una epopeia en nom de la lluita contra el feixisme. Caiguda en l’oblit.

Exposa com es va crear la 2a DB al Marroc, com els espanyols eren reclutats, de com van arribar a Anglaterra i de com s’entrenaven, de com van ser els seus combats contra els nazis alemanys, de com van entrar en Paris, i tot això ho feia amb les paraules dels voluntaris, de les memòries i de les entrevistes realitzades per Evelyn, i que estan totes arreplegues en el seu llibre. Finalment es van realitzar dos passes de vídeo el primer eren imatges de l’entrada a parís dels espanyols i de la desfilada pels Camps Elisis, on es veu perfectament els espanyols de la Nou. El Segon era dedicat a tres valencians Germà Arrué Calvo, Benito, Amat Granell, amb imatges d’ells i la veu de Germà relatant els seus combats els seus anhels, les seues idees, i que Espanya estava sempre  en el seu cor igual que el seu poble Benaguasil.

La historiografia oficial francesa ningunea la participació espanyola en l’alliberament de París. Omet que va ser una secció de la Nou, al comandament del tinent Amat Granell, la primera a arribar a l’Alcaldia de Paris. La realitat és que el primer vehicle que va travessar la plaça de l’Ajuntament va ser el ‘half-track’ Guadalajara, seguit pel Guernica, el Terol…

“No són ni de bon tros hòmens perfectes, però tenen tots una qualitat tremenda i una força increïble, que va ser la que els va fer saber per què lluitaven, lluitaven contra el feixisme i amb una convicció total”.

Una altra cosa que li va sorprendre és que tots “parlaven de traïció, perquè a tots segons pareix els havien promés que anirien a Espanya i lluitaven amb el camí d’Espanya davant”.

Sistemàticament, Mesquida els preguntava al final de les seues entrevistes “Tornarien a començar?”, i tots, sense excepció, li responien que sí, que tornarien a fer-ho.

Bo, mes o meyns aixo va ser tot.