Tinc color, clar que si, el color dels que volem uns governs mes coherents i participatius, i menys gent parlant i fent ben poc, o no sols per que un bandol vaja en un sentit, els altres tenen que anar en l’altre sentit, i posiblement un tercer, per fer-se un lloc, intenta adoptar un tercer rol per autojustificar-se. Aixó no es governar. La veritat, no vull ocultar que no em sent massa cómode delegant el meu vot, la meua xicoteta participació, de cada quatre anys. M’agradaría molt mes poder-lo exercir per a cada gran decisió, però vaja, el sistema actual es el que es…, al igual que la llei electoral…, es el que tenim.

Em fa prou vergonya vore com quan venen les eleccions el marketing es el protagonista, i com canvia l’escenari, en funció del que es busca o tal volta el públic objectiu. Com ara, que com es suposa que la participació es baixa, la majoría dels partits mes representatius, es dediquen a donar “carnasa” per als seus, ja que saben quasi segur que serán els “fixes”, i que els indecisos, tal volta, en les europees no son tan importants.

Per altar banda, segurament, igual que gent del PSOE pot dir uns quants noms del PP que son tal i qual, no faltarán alguns del PP que també dirien nosm del PSOE. Obviaemnt, cadascú, en funció dels seus colors estará a favor i en contra. Jo preferiría que, independentment dels colors, la gent poguera ser mes coherent i objectiva, no vull mes que aixó, pero aixó, es molt poc probable, tan poc probable com que una mare no vetja al seu fill guapo.

En fi, la política me interesa molt, però ja fa uns anys que no tinc molt clar en que la están convertint…, però del que fem ara, arreplegarem després, no ens quede cap dupte.

Si tinc més respecte per la política, pero como jo l’entenc, i crec que coincidim segurament a més de un 90% tu i jo (tu amb colors, i jo sense cap color, donat compte tu que coses) es debut a tu i precisament al teu que fer.

Dita esta aclaració, que cadascú, que entega el que li parega…, com sempre, segons els seus colors, interesos o si pot, amb algo d’objectivitat

Això es lo realment vergonyos, parlar i no fer res, sempre hi ha un argument que dir en contra de altre, sempre es por pardalejar sense fer res, sempre es pot dir algo en algún matis, fer contra per fer contra, mentre que els que están fotuts seguixen estant-ho.

Sincerament, vergonyos es, pero a mi resumint-ho molt, i perdoneu-me la expressió, em pareix directament una merda.

Per desgracia, aixó que has mostrat en el post, s’aplica hui a totes les files políques, a totes, i en precampanya, mes encara, però molt mes. Aixó si es vergonyos.

Quan estudiava filosofía, dien que la política era “el gobierno de la polis”. Com a informática, polítiques, son directives que indiquen como hi ha que actuar. Actualmente, la política, pareix una mena de “reality show”, o un “show bussines” d’estos, on sempre hi ha algú que está dipost a fer la xarlotá, aixó si, a costa de que els paguem el sou mosatros.

Aixó si, tinc un respecte màxim per a la professió de la política, que no se me confonga ni de conya, i del correcte exercici, però si estic en contra de les xarlotades i pirules que ens mostren ara, i que se quedem tan pantxos, o que, cadascú, sense un gram d’objectivitat, interpreta, en funció dels seus colors o interesos particulars.

Sincerament, així, no fares res de res

Migue, un abraç molt fort

La veritat és que no em sorprén… Ho visc dia a dia quan veig la des-informació a la que ens sotmet Canal 9, l’únic objecte de la qual, ja m’ha quedat clar, és ser el medi d’autobombo del Partit Popular.

Vergonyós!!!

Per altra banda, una xicoteta reflexió. Si un día uno i sense dir res et pega una torta, tu, tot inocent, li pots dir, home, no me pegues, que m’has fet mal i les normes diuen que no me tens que pegar. Al dia seguent torna, i te torna a pegar una bofetada.., no es molt normal, pero tu encara li dius, home, no me pegues, tio, que m’has fet mal i ja te vaig dir que es de comú acceptació que es té que pegar, pero al tecer dia, no mes alçar la ma per a pegar-te la tecera bofetada, ja estas o esquivant-la o inclús agafant-li la ma per a que no te pegue, o inclús el expulses o tanques d’alguna forma per a que no t’ho faja mes ni a tu ni a ningú.

Sobre este exemple, es pot veure, que al principi una part respectava unes normes de convivencia per altre se les votaba. Ni tan sevol he entrat en les amenaces i xantage, que també s’haguera pogut produir, pero vaja. En este cas, la persona que pensa que tot el mon respecta les normes, no es defen massa, ja que pensa que tot el mon les respecta, pero al final, si altre no les respecta, hi ha que fer algo per a garantir que es complisquen, i com s’ha vist, negociar que un tio deixe de votar-se les normes, o deixar de xantagejar-te, no pareix molt viable.

No estic parlant del que uns han fet o altres han fet, estic parlant del que es lògic. Al fi i al cap, el que es vota les normes del sistema, hi ha mecanismes per a reinsertar-lo. No li donem significats del que volen dir-mos uns que no parlen el mateix idioma, que parlen amb bombes i pistoles.

Ací, fins ara, la gent parla amb la boca, no amb altres ferramentes. Donar-se per entes quan no es parla amb la boca, no té cap sentit.

En fi, un altra reflexió, en un dia trist, aixó si, espere que no siga més trist encara, per culpa de les interpretacions polítiques, que uns i altres, han fet durant molt de temps.

Un abraç

SALUD.