propaganda
Estos once principios bien podríamos pensar que fueron ideados por el Partido Popular y su Canal 9, pero no, son de Joseph Goebbels, ministro de propaganda nazi:
1. Principio de simplificación y del enemigo único. Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo.
2. Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.
3. Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. “Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan”.
4. Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.
5. Principio de la vulgarización. “Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar”.
6. Principio de orquestación. “La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas”. De aquí viene también la famosa frase: “Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad”.
7. Principio de renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.
8. Principio de la verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias.
9. Principio de la silenciación. Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.
10. Principio de la transfusión. Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.
11. Principio de la unanimidad. Llegar a convencer mucha gente que piensa “como todo el mundo”, creando una falsa impresión de unanimidad.
Molt interessant, a l’hora que horroritzant, el paral·lelisme…
La veritat és que no em sorprén… Ho visc dia a dia quan veig la des-informació a la que ens sotmet Canal 9, l’únic objecte de la qual, ja m’ha quedat clar, és ser el medi d’autobombo del Partit Popular.
Vergonyós!!!
Pues a mi no me dona la sensació de que estas comparant al PP o a Canal 9, a mi directament me dona la sensació que es la tàctica que, molts, per no dir tots, dels que actualment denominem polìtics, apliquen al ser qué fer diari.
Això es lo realment vergonyos, parlar i no fer res, sempre hi ha un argument que dir en contra de altre, sempre es por pardalejar sense fer res, sempre es pot dir algo en algún matis, fer contra per fer contra, mentre que els que están fotuts seguixen estant-ho.
Sincerament, vergonyos es, pero a mi resumint-ho molt, i perdoneu-me la expressió, em pareix directament una merda.
Per desgracia, aixó que has mostrat en el post, s’aplica hui a totes les files políques, a totes, i en precampanya, mes encara, però molt mes. Aixó si es vergonyos.
Quan estudiava filosofía, dien que la política era “el gobierno de la polis”. Com a informática, polítiques, son directives que indiquen como hi ha que actuar. Actualmente, la política, pareix una mena de “reality show”, o un “show bussines” d’estos, on sempre hi ha algú que está dipost a fer la xarlotá, aixó si, a costa de que els paguem el sou mosatros.
Aixó si, tinc un respecte màxim per a la professió de la política, que no se me confonga ni de conya, i del correcte exercici, però si estic en contra de les xarlotades i pirules que ens mostren ara, i que se quedem tan pantxos, o que, cadascú, sense un gram d’objectivitat, interpreta, en funció dels seus colors o interesos particulars.
Sincerament, així, no fares res de res
Migue, un abraç molt fort
Ah, un matís, per que rellegint-me, algú pot interpretar-me malament. Donat compte que no he “tots” si no molts, i altra cosa, per supost, no ho estic diguent per que tu has posat esta comparativa al blog, si no como una sensació en “general” que per desgracia, sent moltes vegades que veus debats, o sents tertúlies, que quede clar.
Si tinc més respecte per la política, pero como jo l’entenc, i crec que coincidim segurament a més de un 90% tu i jo (tu amb colors, i jo sense cap color, donat compte tu que coses) es debut a tu i precisament al teu que fer.
Dita esta aclaració, que cadascú, que entega el que li parega…, com sempre, segons els seus colors, interesos o si pot, amb algo d’objectivitat
Luismi: Evidentment que tots els partits polítics ténen la temptació d’usar el llenguatge plà, senzill i, fins i tot, vulgar, per arribar a quanta més gent siga possible. Fins i tot es pot arribar a fer comparances, acussacions i teoríes que insulten la intel·ligència. Però evidentment hi hà un partit, el PP, que domina aquesta estratagema, i l’usa amb molta freqüència, per no dir que compta entre les seves files amb bròfecs populistes com Rus, Fabra i Ripoll, tots tres presidents de diputacions o el propi Gonzalez Pons amb les seves acussacions i quimères fantasioses o Costa o Camps amb el seu llenguatge fàcil, infantil i demagog apropiat allà on và, parlant a la gent com si fórem curts. A tot açò cal sumar la manipul·lació descarada i desvergonyida que hem de patir tots els valencians d’un mitjà de comuncació tan important com Canal 9. S’ha demostrat en infinitat d’ocassions la manipul·lació informativa en aquest ens. No es tracta d’una mera percepció meva. Hi hà fins i tot una tesi doctoral que ho demostra.
Per altra banda disculpa’m, però no em crec que no tingues color polític. Una persona conscienciada de les necessitats de la seva societat i del seu poble l’ha de tindre, de color polític. Aquells preocupats tan sols en l’especulació i en la requalificació del seu trocet de terra per treure un grapat de durets també el ténen de color polític.
Josep, m’has descovert, si tinc colors polítics, per que la veritat, la política m’interesa moltissim, les polítiques me interesen molt, sobre tot si son correctes i coherents. Posiblement si tinc un color, pero no es correspon en cap dels colors que hi ha ara a la paleta de colors de la política, almenys a ningú dels mes majoritaris, a cap colors que es puga fer referència amb unes sigles actualment.
Tinc color, clar que si, el color dels que volem uns governs mes coherents i participatius, i menys gent parlant i fent ben poc, o no sols per que un bandol vaja en un sentit, els altres tenen que anar en l’altre sentit, i posiblement un tercer, per fer-se un lloc, intenta adoptar un tercer rol per autojustificar-se. Aixó no es governar. La veritat, no vull ocultar que no em sent massa cómode delegant el meu vot, la meua xicoteta participació, de cada quatre anys. M’agradaría molt mes poder-lo exercir per a cada gran decisió, però vaja, el sistema actual es el que es…, al igual que la llei electoral…, es el que tenim.
Em fa prou vergonya vore com quan venen les eleccions el marketing es el protagonista, i com canvia l’escenari, en funció del que es busca o tal volta el públic objectiu. Com ara, que com es suposa que la participació es baixa, la majoría dels partits mes representatius, es dediquen a donar “carnasa” per als seus, ja que saben quasi segur que serán els “fixes”, i que els indecisos, tal volta, en les europees no son tan importants.
Per altar banda, segurament, igual que gent del PSOE pot dir uns quants noms del PP que son tal i qual, no faltarán alguns del PP que també dirien nosm del PSOE. Obviaemnt, cadascú, en funció dels seus colors estará a favor i en contra. Jo preferiría que, independentment dels colors, la gent poguera ser mes coherent i objectiva, no vull mes que aixó, pero aixó, es molt poc probable, tan poc probable com que una mare no vetja al seu fill guapo.
En fi, la política me interesa molt, però ja fa uns anys que no tinc molt clar en que la están convertint…, però del que fem ara, arreplegarem després, no ens quede cap dupte.
La política es frágil, pero defenderla es defender la libertad humana y la posibilidad de la multiplicidad, de un diálogo social en el que se escuchen todas la voces. Desenmascarar el pensamiento que esconden ciertos discursos políticos, el totalitarismo, que de ningún modo se puede generalizar a todo nuestro panorama político, es una tarea importante si queremos preservar la democracia.
Gracias Miguel por construir espacio público.