blog de miguel ángel martí

Hui comencem a parlar d’Europa, una Europa de llibertat, de llibertat aconseguida per persones com Germà Arrué, que van lluitar contra el feixisme i l’opressió nazi.

El pasat dijous dia 30 d’abril es va fer a Benaguasil l’homenatge a Germà Arrué Calvo, membre de La Nou, del III Batalló de marxa del Txad de la 2a Divisió Blindada de Lecrerc i que van ser els primers a entrar a París i alliberar-la dels nazis.

L’acte se celebra amb gran assistència de gent perquè bé podria haver-hi unes 150 persones o tal vegada inclus mes, tot un èxit si es tracta que estiguem parlant de Benaguasil. L’acte estava organitzat per EUPV i pel PSOE-PSPV, per part de l’equip de Govern municipal no va aparéixer ningú.

S’encontraben també  en l’acte, les dos germanes de l’homenatjat , Rosalina i Violante així com altres familiars, al final de l’acte tant les germanes com Evelyn reberen un ram de flors per part de les regidores de PSOE-PSPV i EUPV.

L’acte va ser introduït per José Espinosa Faus, el qual va fer una breu introducció de com s’havia intentat que des de l’ajuntament de donara eixe Homenatge tan merescut a Germà Arrué.

Els intervinents van ser Evelyn Mesquida (autora de LA NUEVE. LOS ESPAÑOLES QUE LIBERARON PARIS) Rafael Darijo, Alcalde de Benageber i Jesús Castillo Doménech (Historiador)

En primer lloc intervingue Jesús Castillo Doménech,  estant la seua xarrada dirigida a recordar el que va suposar l’arribada de la Republica , concebuda en llibertat i consagrada al principi que totes les persones són creades iguals, i que una cruel sublevació militar recolzada pel nazifascisme va destruir aquella esperança i  va haver de negar en sang el país sencer.

Que tots els presents estàvem en emocionat record d’aquelles esperances, però sobretot d’aquells espanyols i espanyoles que van donar les seues vides en un exemple d’entrega, de  sacrifici i de dignitat que encara hui en dia sorprén al món sencer.

Jesús, va dir  Ens hem citat ací, per a honrar la seua memòria i preservar el seu record, per a buscar en ell exemple i forces per al futur.

Després parla de l’oblit, com a arma. Hui sabem  el que va ocórrer després de la guerra civil amb els defensors de la legalitat republicana i inclús sospitem on es troben els seus cossos, però més desconegut és allò que s’ha ocorregut amb els exiliats.

La publicació recent de LA NOU. ELS ESPANYOLS QUE VAN ALLIBERAR PARIS, d’Evelyn Mesquida, ens obliga a tornar a la vida d’eixos compatriotes.

L’obra d’Evelyn seguix els passos d’altres autors que han escrit sobre els republicans  en la segona guerra Mundial, però ella ho fa centrant-se en un sol punt els espanyols de la II DIVISIÓ BLINDADA del General Lecrerc, un dels seus Regiments l’IIIº REG. DE MARXA DEL TXAD, va acollir a la majoria d’espanyols, i LA NOU era enterament espanyola, excepte el seu capità Dronne, en la companyia tot es feia en espanyol, es parlava en espanyol, inclús les ordes en espanyol. Una companyia amb 156 soldats espanyols, era una companyia de xoc. A ells els va correspondre l’honor de ser els primers a entrar en Paris. Les seues guerreres portaven braçalets amb la bandera republicana espanyola, els HALFS TRACKS porten escrits els noms de batalles de la guerra civil: Ebro, Guadalajara, Teruel, Guernica, Madrid, Belchite. En Paris entra Germàn amb altres companys espanyols a bord del seu carro el TERUEL.

L’alliberament de Paris tenia una forta relació espanyola, els primers alliberadors eren espanyols, Dronne havia estudiat a Burgos on va conéixer a la seua esposa, Joseph Putz manava l’IIIª Regiment, i havia estat combatent a Espanya en les Brigades Internacionals, i el que dirigia la sublevació en Paris en aquells moments era Rol Tanguy, combatent en les Brigades Internacionals, comissari politic de la XIV BI en la batalla de l’Ebre, i tots ells tenien una cosa en comú havien defés amb ungles i dents la Republica Espanyola.

I França els condemna a l’oblit, basta només veure la pel·lícula ARDE PARIS, on estan els espanyols que van arribar primers a l’Ajuntament?, on està el tinent Amat Granell?. Però no sols van ser ells els que van silenciar la gesta també els nord-americans, l’heroïcitat de coronar el Niu de l’àguila, el búnker de Hitler en les muntanyes, també se la van apuntar, però eixos cognoms americans que vam veure en la sèrie “Hermanos de Sangre”, en realitat eren d’espanyols, Montoya, Bernal, Arrué, Lozano, Pujol, Fábregas.

Finalment va fer una xicoteta llicència literària per a tots aquells hòmens, que van quedar a un costat o a un altre dels Pirineus a l’acabar la Guerra d’Espanya, es va referir a un fragment del llibre “CAMP DELS AMETLERS” de Max Aub, quan un dels personatges Claudio Piqueras li diu al seu fill de cinc anys en el port d’Alacant:

“Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides”.

El segon intervinent va ser Rafael Darijo, Alcalde de Benagéber, al qual li cap el titule de ser la primera corporació a autoritzar la investigació i exhumació de fosses d’antics combatents i que estaven soterrats en el cementeri Municipal de Benagéber.  Es va referir a tot dóna la investigació que es realitze per part de l’esmentada administració municipal per a localització dels que eren els que allí reposaven així com de la localització dels familiars. Parle de la Memòria Històrica, així com de la llei de memòria històrica, que sense ser la millor és la que tenim. Que si havíem aconseguit una societat millor i vivíem en democràcia era gràcies a persones com a Germà Arrué i que per això estava allí per a homenatjar-lo a ell i a tots els espanyols que van lluitar i van morir per la justícia, la llibertat i la igualtat.

Finalment parla Evelyn Mesquida., autora de “LA NUEVE.LOS ESPAÑOLES QUE LIBERARON PARIS” [1]

Evelyn reivindica la memòria històrica rescatant els fets de l’oblit amb entrega i entusiasme. Se n’ha anat a la recerca dels pocs supervivents arreplegant el seu testimoni.

El llibre compte la història de La Nou, companyia de la Divisió Leclerc que va ser la primera a entrar a París a l’agost de 1944. La companyia amb 156  eren espanyols. Excombatents de l’Exèrcit republicà. Internats en camps de concentració francesos, es van allistar en la Legió Francesa. En l’estiu de 1943 van ser enrolats en la 2a Divisió Blindada sota al comandament del general Leclerc. Assaonats en les batalles del desert contra els Àfrica Korps del mariscal Rommel, un any després van desembarcar a Normandia i van alliberar París.

Després van alliberar durs combats per a alliberar Alsàcia i el seu capital, Estrasburg. També van participar en la presa del Niu de l’Àguila, el búnker de Hitler en Berchtesgaden. Una epopeia en nom de la lluita contra el feixisme. Caiguda en l’oblit.

Exposa com es va crear la 2a DB al Marroc, com els espanyols eren reclutats, de com van arribar a Anglaterra i de com s’entrenaven, de com van ser els seus combats contra els nazis alemanys, de com van entrar en Paris, i tot això ho feia amb les paraules dels voluntaris, de les memòries i de les entrevistes realitzades per Evelyn, i que estan totes arreplegues en el seu llibre. Finalment es van realitzar dos passes de vídeo el primer eren imatges de l’entrada a parís dels espanyols i de la desfilada pels Camps Elisis, on es veu perfectament els espanyols de la Nou. El Segon era dedicat a tres valencians Germà Arrué Calvo, Benito, Amat Granell, amb imatges d’ells i la veu de Germà relatant els seus combats els seus anhels, les seues idees, i que Espanya estava sempre  en el seu cor igual que el seu poble Benaguasil.

La historiografia oficial francesa ningunea la participació espanyola en l’alliberament de París. Omet que va ser una secció de la Nou, al comandament del tinent Amat Granell, la primera a arribar a l’Alcaldia de Paris. La realitat és que el primer vehicle que va travessar la plaça de l’Ajuntament va ser el ‘half-track’ Guadalajara, seguit pel Guernica, el Terol…

“No són ni de bon tros hòmens perfectes, però tenen tots una qualitat tremenda i una força increïble, que va ser la que els va fer saber per què lluitaven, lluitaven contra el feixisme i amb una convicció total”.

Una altra cosa que li va sorprendre és que tots “parlaven de traïció, perquè a tots segons pareix els havien promés que anirien a Espanya i lluitaven amb el camí d’Espanya davant”.

Sistemàticament, Mesquida els preguntava al final de les seues entrevistes “Tornarien a començar?”, i tots, sense excepció, li responien que sí, que tornarien a fer-ho.

Bo, mes o meyns aixo va ser tot.

Tags: General // 3 Comments »