Entries Tagged as ''

manifest

Manifest

 

Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes

 

La Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va començar les seues emissions l’any 1989 com a conseqüència de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i perquè fóra representativa de la nostra societat en el seu conjunt i en la seua diversitat. En la Llei de Creació es fa referència explícita a la promoció i protecció de la llengua pròpia; a la veracitat, imparcialitat i objectivitat de les informacions; a la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure expressió d’aquestes; a la protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitant l’exaltació de la violència i l’apologia de fets i conductes atemptatòries contra la vida, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. En la mateixa llei també s’estableix que la RTVV ha de garantir el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social, així com al valor de la igualtat i a la resta de principis recollits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia i en la legislació bàsica de l’Estat (capítol 1, art. 2).

La ràdio i la televisió públiques valencianes incompleixen, des de fa prou de temps, tots i cadascun dels principis que acabem d’esmentar. El fet és tan sorprenent que seria massa suau dir que resulta intolerable per a la societat civil: a més, repugna la intel·ligència pel que suposa de provocadora gosadia mentidera, que desatén els principis més elementals de la convivència. En Canal 9 es parla bàsicament en castellà i a favor d’una sola tendència política: la del PP.

Els professionals valencians del sector audiovisual han demostrat suficientment la seua capacitat, i malgrat això, sovint veuen com les seues propostes queden supeditades a programes de productores afins al PP. Ens trobem espais d’ínfima qualitat que exhibeixen models de comportament antisocials.

Els treballadors de Canal 9 i Ràdio Nou, les associacions de periodistes i els sindicats fa temps que adverteixen sobre una política d’ocupació laboral arbitrària, que busca fer prevaler les fidelitats en perjudici de la qualitat del treball. Per altre costat, en el Consell d’Administració se senten veus cada vegada més alarmants sobre la dilapidació econòmica de RTVV. Mentre, els índexs d’audiència continuen baixant.

Canal 9 és hui un instrument totalment al servici del Partit Popular i, quasi exclusivament, una font d’ingressos per a l’empresariat audiovisual afí a aquest grup polític: és prou mirar els telenotícies per comprovar que són el millor instrument de propaganda del partit governant a la Comunitat Valenciana. Per a la RTVV l’oposició senzillament no existeix, com no existeixen les polítiques que no siguen les del President Camps o les de les institucions que usdefruita el seu partit.

El PP és ben conscient de la importància que té la televisió per tal de fer empassar els seus missatges i la seua propaganda no raonada a la societat valenciana. Un cos social que els convé acrític i manipulable com més millor.

En conseqüència, el Partit Popular no ha volgut sentir les crítiques, i a hores d’ara pretén seguir fent la mateixa cosa sense reparar en danys ni en fraus: als treballadors, a l’erari públic i, per damunt de tot, a la ciutadania que té dret a ser informada veraçment i correctament per la televisió pública.

Els ciutadans que hem promogut aquest manifest no som ingenus: coneguem la tendència dels polítics a usar els mitjans de comunicació -públics i privats- segons els seus interessos. Molta gent està desenganyada. Malgrat tot la democràcia i la nostra dignitat ciutadana exigeixen que fem front als abusos que ens afecten: al mal ús dels diners públics i a la utilització partidista, i en conseqüència fraudulenta, d’uns servicis públics de capital importància com són la ràdio i la televisió.

Por tot això ens hem proposat actuar amb fermesa i demanar als nostres polítics que no permeten la continuïtat de la deterioració del principal mitjà de comunicació valencià. Volem veure més cares i escoltar més opinions en els nostres programes i informatius, i ja des de hui estarem vigilants i denunciarem davant l’opinió pública i els estaments corresponents les irregularitats que es cometen amb total impunitat. Per això demanem, també, la creació d’una Comissió d’Experts que estudie els problemes i promoga un pacte polític i social que permeta el compliment dels objectius que marca la llei i, igualment, l’arribada a una solució pactada del caos econòmic.

 

“Sense esperança, amb convenciment” Ángel González.

 Per a signar el manifest: http://www.rtvpublicaplural.org

Mayo del 68 (II)

Hay recuerdos que viven en blanco y negro, ya que solo conservamos en nuestra memoria imágenes que vimos a través de la televisión o el cine. Cuando era pequeño, no hace tantos años, todos mis recuerdos eran en blanco y negro, ya que la televisión en color no entró en mi casa hasta el año 82, mi padre la compró para ver el Mundial, luego mi primer recuerdo en color supongo que es el Naranjito. Hoy veo a Raimón actuando en la Universidad 40 años después, en color, la foto de prensa el cantautor en una pantalla de video gigante para los asistentes que no pudieron entrar, prefiero no compararla con la de la época, en la que se ve el espíritu reivindicativo de una generación, que ahora permite que los valores y derechos sociales conseguidos a lo largo de estos últimos treinta años, se los cargue una derecha casposa y retrograda, para justificar su privatización. Hablo de Sanidad, hablo de Educación.

 

 

Mayo del 68

Ahora se conmemoran los 40 años del llamado Mayo del 68 francés, en España se vio de lejos, gracias  al férrea censura. El momento culminante de aquellos días fue el concierto que el cantante Raimon dio el 18 de mayo en el Facultad de Políticas y Económicas de Madrid, tras el cual los varios miles de asistentes tuvieron que salir a la carrera ante la presencia de la Policía franquista bien pertrechada con porras.